La GaLLiNa EmPorDaNeSa RoSSa va ser molt famosa entre els anys 1920 i 1925, a Catalunya s'organitzaven concursos d'aus, concursos de bellesa avícola, aquí es presentaven les dues gallines més belles de l'empordà..... la GaLLiNa BlanCa i la GaLLiNa RoSSa...aquesta simpàtica senyoreta és lleugera al caminar i molt rústica per menjar..... és sensible al calor però resisteix molt bé el fred....pesa uns 2,2kg...a l'any pot fer una posta d'entre 180 i 220 ous, els ouets tenen la closca d’un color marró rogenc força intens amb tonalitats blavoses...tenen un bon parlar, són curioses i despistades, a vegades es deixant les plomes per allà on passen....amb un proc proccpopopo un desitjo un bon mecredi i un bon mati!

 

La GaLLiNa BlanCa EmPorDaNeSa té moltes cosines i família, n'hi ha cinc, blanca, blanquirossa, roja, rossa i aperdiuada....són de famílies nombrosa, la majoria pon entre 160 220 ous rogencs a l'any tenen l'orelletes grogues, tarsos grocs i una cresta senzilla amb forma de clavell.
Durant la Guerra Civil Espanyola la gent va passar gana, no tenien gaires aliments, i la cria d'aquesta petitona es va fer impossible, amb lo qual, va acabar desapareixent quasi per complert la raça, es va salvar per unes poques masies que encara la criaven...
 D'aquí poc tindre totes al blog, bon mati a tothom!

A l'HiVeRN tot es fred, blavós gris....encara que sigui així hi ha un mon de colors a l'escorça, les closques, les plomes i a les roques, només cal observar....bon mati fredolics!

 

Un CranC similar va tornar a l'aigua després de passar-se hores a terra, tot fent festetes damunt la sorra i festejant amb altres semblants...tralari tralara amb la seva casa a l'esquena cap al de mati, se'n va anar a dormir....bona nit!

Ara que esta en boga la GamBa, GamBa RoSaDa, GamBoT GamBa BlanCa o LlaGostiNera i GamBa BorDa.....quina és la més bona??.... si xucles el cap o et menges les potes, qui va darrera teu i et pesca, et caça, et menja o et jala??...tot com gran depredadors que som...n'hi han de petites, de grosses, cegues i viscoses, viuen en aigues tranquiles poc fondes i de molts metres avall ben ondes....petita i bonica gambeta aquest teu destí t'ha descobert per servir a humans i peixos... 

Dissabte 17 ens veiem a la XX FIRA DE SANT ANTONI D’ANGLÈS

VaCaBlaVa, aquesta vaqueta tan boniqueta, va fer un viatge a la lluna, des d'on va agafar un estel, d'aquí el seu color blavós....bon matí MarDi....

 PeiX OssiS (468-680 a.c), és el fòssil més antic dels peixos descobert fa uns anys...és el vertebrat més primitiu, antic amb una mandíbula moderna, tots els peixos són superdotats, n'hi han que van estudiar per ser superherois, però no van durar gaire.....tenen un esquelet ossi, nomenat així per que el seu cos esta fet de peces calcificades, té una estructura de calci molt rígida, dura i difícil de rosegar, hi ha cartílag però en una mínima quantitat....eren carnívors, caçaven altres peixexitos menuts, van arribar a fer 20 cm de llargada....va viure alguns hiverns estiuencs, d'aquella era, a aigües Catalanes...

El TauRó MarTell gran nedador marí, viu en tots els oceans, té més o menys 30 anys per passejar i investigar cada racó, l'agrada l'agua dels mars càlids.
Com veieu tenen el cap molt ample, els ulls i els orificis nasals molt separats, amb aquest atractiu augmenten la seva capacitat sensorial, els seus caps es projecten cap als laterals, cosa que li donen una forma de MarTell...en ToNi ToNyiNa, com a bon periodista, sempre escriu sobre especies especials, en reportatges especials, i una vegada va dir que els MarTells eren bussejador d'aigües profundes i miners, que dins d'aquell atípic cap hi havia un munt d'eines i aparells especials per rastrejar el que buscaven, bé aquesta forma de martell del cap ha evolucionat i molt, sobretot per millorar la visió, els ulls estan muntats als costats del martell, veuen en 360º, això vol dir que poden veure a dalt i a sota d'ells en tot moment, cosa que l'ajuda ja que d'allargada pot sobrepassar els 6 metres i pot arribar a pesar gairebé 500 quilos.
En general són de color gris clar cosa que els permet camuflar-se al fons de l'oceà....a vegades formen grups de 100 o més, aquí els TauRoNs MarTells intercanvien opinions, ballant, menjant, canten i festejant....d'espai ja entenent...
Menjant diferents peixos, però el que més li agrada és l'Ossis evolucionat es clar....l'antic fossilitzat seria dur de rosegar.... amb aquest escurçat resum us presento al meu amic....bon matí!

TorTuGa MediTeRRàNea....a pas de tortuga, vas com una tortuga, ets una tortuga, vinga!! tortuga!!...quina tortura, al bosc viuen tots els atletes de mig camp, escaladors, corredors, alpinistes, migcampistes, saltadors, voladors i les tortugues, observadores i pensadores, les anomenen també Testudo hermanni...aquestes petites i sàvies amigues tenen molt bona vista, distingeixen formes, colors i fins i tot poden reconèixer a les persones....porten sempre amb elles una brúixola, per tan el seu sentit de l'orientació és molt precís...a vegades les musaranyes petites artimanyes, estratagemes els hi fan bromes i els hi canvien els camins per despistar-les, si arriben a un altre lloc al cap de poc tornen d'allà on són...també tenen bon olfacte, preparen perfums pels verdums....des del novembre al desembre comencen a enterrar-se a refugiar-se on cauen en un son profund el que diuen els ossos peresosos l'estat d'hibernació.....passat l'hivern desperten afamades i regenerades, amb forces voraces de menjar totes aquelles plantes silvestres, com l'alfals, els cards, la dent de lleó, el trèvol, mareselva, el romaní, fulles de morera, sàlvia, melisa, la xicoira, la xicoira amarga i la xicoira vermella, entre altres.... bé si mai veieu alguna vigileu que mossega fort i recordeu a càmera lenta es veu tot de més a prop....

qui ets?...com et dius?....on vius?...que fas?....si us interessa i sabeu quelcom, si voleu compartir, escriu i per correu electrònic envieu-me la vostra adreça que aquest escorris amic anirà a veure-vos...salut i bon mati pitiuins!!

RaTPeNaT OrreLLuT , molt identificable per les seves orrelles grosses i allargades.....el trobem a les esquerdes dels murs de castells, masies i torres, també en cases abandonades i als campanars de les esglésies, sempre que no facin gaire fressa. Durant l'hivern viu en petits foradets subterranis, on no fa fred ni vent, aquestes mini casetes estan cerca de les seves residencies d'estiu....surt a caçar quan ja és de nit, quan els mussols entonen, volen pujant i baixant a gran velocitat, és molt ràpid i hàbil...és amic de tothom i a vegades a l'hivern com que fa tanta fred i s'avorreix, queden amb altres voladors, el ratpenat de musell llarg i el ratpenat de ferradura petit, tots plegats xerren, canten, volen i jugen....

L'EsCaRaBaT de la PaTaTa va arribar a Alemanya l'any 1877, va fer un viatge força llarg des d'Amèrica. Aquí la pagesia del segle XX la coneixia molt bé, ja que es menjaven les seves collites, sobretot les patates, les quals feien a la brassa, bullida i fregida....aquests voraços escarabats són de color groc i tenen unes ratlles lineals negres, que baixen per la seva esquena, aquest color groc llampant ho fan servir per advertir i espantar als depredadors, color indicador de potencia pudorosa, pot deixar anar una substancia repel·lent i gens agradable, cosa que no afecta els humans, només aquells petits com ells.....les femelles posen uns ous grocs ovals a les fileres al invers de les fulles. En  1 o 2 setmanes ja s'obren els ous...durant l'hivern, els adults, viuen soterrats al terra de la granja, l'hort o la pradera...tornen a treballar per poder menjar cap a la primavera....si veieu algú demaneu-li una bona recepta per fer les patatones, ells si que les fan de bones....

L'EsCaBaRaT d'AiGua, per excel·lència nedadors dels rierols, bussejador olímpic, les potes del darrera les té en forma de pala per nedar més ràpid...també té dues antenes primes i llargues, es radio-aficionat quan toca terra, no té problemes per canviar de lloc s'hi troba sequera, pot volar....a la primavera la femella pon els ous a les tiges i a les fulles de les plantes aquàtiques, al cap d'un no res neixen les larves, depredadores innates i jaladores compulsives, després de 3 mesos surten de l'aigua, fabriquen una petita cova subterrània i es transformen en pupes terrestres abans de convertir-se en adults i expert nedadors....

ANiMaXió.CaT: Bon dia i Bon Any, de dos en dos els dies passen, ...

ANiMaXió.CaT: Bon dia i Bon Any, de dos en dos els dies passen, ...: Bon dia i Bon Any, de dos en dos els dies passen, de dos en dos es fan parelles, de dos en dos ens estimem, de dos en dos perdonem i de do...

Bon dia i Bon Any, de dos en dos els dies passen, de dos en dos es fan parelles, de dos en dos ens estimem, de dos en dos perdonem i de dos en dos es donen les gràcies, mai hi ha un de sol, encara que sopi sol, encara que compri sol, encara que dormi sol....som un de dos, sinó mireu i demaneu-li a les cueretes, ocellets de fer parelletes i menjar soletes, les veiem a l'hivern sobretot quan fa més fred, ocellet petit de cua llarga, de balancí i trapezi....li tinc molt aprecii....bon mati...